Associació finançada per l'Ajuntament de Xàtiva
Més de 150 anys de tradició
L’espectacular festa de les Falles té una llarga tradició a Xàtiva. El 1865 es va plantar el primer monument faller, a la plaça de la Trinitat. Són més de 150 anys d’història, no de bades és la primera ciutat on es van plantar falles després de la de València. La setmana fallera és una esplèndida oportunitat de visitar Xàtiva i recórrer els seus carrers a la recerca dels monuments i l’amplíssima oferta d’activitats. Les falles locals són molt populars, amb 19 comissions, i contenen característiques i valors culturals propis. Junt a les d’altres ciutats han estat declarades, el 2016, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Els monuments fallers que satiritzen la realitat són l’element central i originari de la festa, exemple més destacat dels seus valors estètics, creatius i tècnics. A Xàtiva se’n planten 19, un per cada comissió fallera, acompanyats dels corresponents monuments infantils. La cremà, la vistosa i simbòlica crema del monument la nit de Sant Josep, el 19 de març, tanca un ritual festiu que comença amb la plantà. L’art efímer dels artistes fallers, professió transmesa sovint de generació en generació, es transforma en cendra després de mesos de treball.
” […] I foren aquests mateixos gremis – el de la fusta concretament – els que transformaren la seua festa sindical en l’eina que encarrilava el desfogament del poble en la tragicomèdia de vestir els trons rituals —el parot o fusta encreuada en què els fusters penjaven els gresols de les seues vigílies fabrils— amb l’aspecte i efígie dels odiats o de la seua encarnació immediata: el comerciant lladre, l’agutzil dèspota, el regidor aprofitat… Les flames compliran després la seua missió litúrgica de purificació.”
Josep Renau, Revista Nova Cultura, 1937.
L’agenda d’actes fallers creix any rere any i arriba al punt àlgid durant la setmana fallera. Són dies per viure al carrer en els que mai no falta la música i la pirotècnia. El programa que dissenyen les diferents comissions i la Junta Local Fallera és d’allò més variat; campionats esportius, concurs de teatre, cuina de paelles, presentacions, cavalcades, desfilades, actuacions musicals, ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, Setmana Cultural, etc. És molt característica la Baixada de Sant Josep, romeria que protagonitza la comunitat fallera el dia 19 pel matí.
Com a element genuí destaca la llarga tradició local de llibrets fallers, publicacions anuals de cada falla testimonis d’una festa dinàmica i en constant evolució. Els gravats més antics que es conserven fets per a un llibret són precisament de la impremta de Blai Bellver. Aquest impressor local va publicar els versos de la Falla de la Trinitat els anys 1865, 1866 i 1867. Els més coneguts, per a la falla La creu del matrimoni (1866) han estat objecte d’unes quantes reedicions. Van topar, però, amb una censura contundent: l’arquebisbe de València condemnà el llibre per “herético, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, injurioso al matrimonio, al estado eclesiástico, al celibato y a las personas piadosas y timoratas”, i el capità general va ordenar requisar-ne tots els exemplars. Finalment, la falla tampoc no es va plantar.
Aquesta informació, ha estat facilitada per http://www.xativaturismo.com/val/falles-de-xativa/
Descobreix més a fons la història de les Falles de Xàtiva amb el següent llibre, que et mostrarà tant els seus inicis com les tradicions de la festa dels valencians i valencianes a la capital de La Costera.
